#030
Aneit passada, qu’èi dromit hòrt bien. Qu’èi saunejat qu’èra en ço de l’Á. Lo son pairastre èra en tren de configurar la wifi e nes domandèt de l’assajar. Le soa mair qu’avè un pinscher. Tot sobte, que vei quauquerré que’s mudava per devath dau sòu, benlèu aujamis. E quòn m’en apercèvi, sui a ma crampa, a noste, au Brasil…
De matin, la librariá basca de Pampalona que m’a escrit entà me díser qu’an dijà los mons libres escolars en soletin. Qu’èi pagat e adara aténer que cau!
Aquest vrèspe, sui anat entau gym. Qu’èi hèit piet, umbes, esquia, isquios camièrs e abdos, juste tot unilaterau. Après, sui anat entau supermarcat, mes per uu’ pana de sistèma se podè pagar dab carta, e alavetz que m’a calut anar entà l’aut supermarcat tà crompar patatas e saucisson. E adara qu’èi a tribalhar…
Lo prètz de mon loguèr que va pujar 15€ de deseme en avant.
Aquest es le permèr còp qu’assagi d’escríver en parlar néguer. Benlèu que’u mescli un chic dab l’aranés e le shalossés pr’amon qu’es çò qu’èi après permèr.