#012
Dempús d’ues quantes nets damb sonque 5 ores de son, delànet me sentia molt cansat e fin finau n’è pogut dromir mès de 9. Non sò segur de guaires an estat exactament pr’amor que pòrti dues nets sense méter-me eth Fitbit ara ora de dromir e eth Huawei Band non ei pas guaire precís, que diguem.
Eth dimèrcles passat pensaua qu’eth dinar m’auie queigut coma un tir, mès ara sai que sò malaut. Des d’alavetz senti que i a quauquarren d’estranh damb eth mèn estomac e è fòrça mocs. Eth puto Á. que mos a passat eth sòn refredat a I., a J. e a jo!
Aué en gimnàs è hèt es mèns exercicis composadi preferidi, dehòra des sentadilles, perqué ja auíem hèt cama ager Á. e jo. Com que me senti hloishet, è baishat es pesi un aute viatge e è hèt mès repes (aumens es qu’è pogut, qu’an estat mens de lo normau). Ena tornada, è passat peth súper tà agarrar un shinhau de carn entà sopar, e entà dinar è minjat es sobres deth dinar d’ager.
De tard, è agut reunion damb eth mèn director de tesis. Dempús, Á. m’a demanat se li podia portar un cafè. Alavetz, è tornat tath súper e lo deishí sus era taula dera recepcion deth gym. Dempús de sopar, li è dat un còp de man damb eth tancament coma tostemp.
Tanben m’è pelejat un shinhau damb eth CSS deth blòg.